Alegria lleonada

Avui, que ja volia començar a parlar d'altres coses, he conegut una notícia que m'ha començat a alegrar el dia. A l'alhambra de Granada -possiblement el meu monument favorit- s'han començat a posar de nou les figures dels lleons al pati del mateix nom. Com molts sabeu, aquestes figures s'estaven restaurant des de feia molt de temps i l'idea de veure aquest espai complert de nou i amb una imatge molt més semblant a com va ser originalment -sense flors i amb el terra de marbre entre altres coses- ens permet tenir un petit espai d'esperança.

Ahir parlava de seducció per les paraules. Avui em sento seduït per la imatge del pati dels lleons. Imatge explicada, naturalment, només amb paraules soles.

Una paraula sola

Un temps després de néixer vaig aprendre una paraula. No recordo quina, encara que com per tot també hi ha teories per això, i no crec que tingui molta importància. El que sí recordo -o vull recordar- és que em va seduir absolutament i no havia de ser estrany veure'm repetir-la un cop i un altre mentre somreia innocentment.

Una mica més tard, van venir altres paraules a fer companyia a la primera  i poc a poc vaig aprendre torpement a comunicar-me. I encara estic en aquest procés. El procés d'explicar-me a mi i als altres totes les coses que passen a la nostra realitat, les coses que ens passen a nosaltres mateixos. Allò que veiem i que sentim, allò que desitgem i necessitem. No sé si algun dia m'explicaré bé del tot però ara, com el primer dia, continuo seduït per les paraules.

I en aquest moment, amb les meves pobres paraules escrites, començo aquest bloc. Un bloc sobre paraules i sobre jocs. I també sobre jocs de paraules. Un bloc escrit des de la modèstia i la sinceritat. Desitjant que el llegeixis però escrit sobretot per mi mateix, per la meva necessitat de parlar de les paraules. Però també escrit des de la llibertat personal més enllà de la més pura i buida comercialitat que està avui de moda. 

Ens llegim?