Un temps després de néixer vaig aprendre una paraula. No recordo quina, encara que com per tot també hi ha teories per això, i no crec que tingui molta importància. El que sí recordo -o vull recordar- és que em va seduir absolutament i no havia de ser estrany veure'm repetir-la un cop i un altre mentre somreia innocentment.
Una mica més tard, van venir altres paraules a fer companyia a la primera i poc a poc vaig aprendre torpement a comunicar-me. I encara estic en aquest procés. El procés d'explicar-me a mi i als altres totes les coses que passen a la nostra realitat, les coses que ens passen a nosaltres mateixos. Allò que veiem i que sentim, allò que desitgem i necessitem. No sé si algun dia m'explicaré bé del tot però ara, com el primer dia, continuo seduït per les paraules.
I en aquest moment, amb les meves pobres paraules escrites, començo aquest bloc. Un bloc sobre paraules i sobre jocs. I també sobre jocs de paraules. Un bloc escrit des de la modèstia i la sinceritat. Desitjant que el llegeixis però escrit sobretot per mi mateix, per la meva necessitat de parlar de les paraules. Però també escrit des de la llibertat personal més enllà de la més pura i buida comercialitat que està avui de moda.
Ens llegim?
No hay comentarios:
Publicar un comentario