Democràcia delegada

Com estem entre amics, us explicaré algunes coses que no he explicat a molta gent. Em permetreu aquesta confiança.
La meva família prové de Màlaga. El meu pare era d'una família de pescadors del barri d'El Palo. La meva mare era d'una família d'agricultors del poble d'Àlora. Abans de néixer jo, la meva família ja s'havia traslladat a Barcelona, a la montanya de Montjuïc i vivia a una barraca com moltes altres persones. No massa temps després tots ens vam anar cap al Prat amb molts dels nostres veïns.
No va ser un infància amb massa possibilitats econòmiques però tampoc no em queixo. Teníem el mínim per viure i podíem jugar amb els nostres amics.
I tot allò, viure limitacions econòmiques, disfrutar d'una família àmplia i veure com la família lluitava per millorar em vam ensenyar moltes coses. Vaig aprendre de la meva besàvia l'importància de la dignitat personal i l'ús dels pronoms febles en castellà, vaig aprendre de la meva àvia que s'ha de lluitar per allò que és important i que moltes vegades  no té res a veure amb les ideologies sinó amb una actitud personal cap al món i cap les altres persones i els seus problemes.
I vaig aprendre dels meus pares què volia dir la democràcia. Volia dir que cadascú exposava el seu parer de forma lliure i sincera mentre els altres l'escoltaven. I que després es decidia, per majoria, què calia fer. I tothom ho acceptava, li agradés o no. I vaig aprendre com eren d'importants tot el procés. I que ningú no s'havia d'amagar per donar la seva opinió ni delegar-la en cap altra persona. També vaig aprendre que tu podies convéncer l'altre i aquest es podia convéncer a tu. I tot això ho vaig aprendre a casa. Però també ho vaig aprendre a fora. Ho vaig aprendre al Prat. De fet, ho vaig aprendre al meu barri d'El Prat, al barri de Sant Cosme. I ho he intentat practicar sempre.
Fa uns dies, es va celebrar l'assemblea general de la meva entitat, Cosmecultura-Club Scrabble El Prat. Era una assemblea important i arribavem amb opinions contraposades sobre moltes coses. Podria dir-vos que jo tenia raó i les persones que hi eren en contra, no. Però seria massa fàcil. Totes les opinions són respectables. Malgrat això, la discussió va començar viciada d'inici. El grup contrari a les meves opinions va presentar tres vots delegats de persones que no assistirien a l'assemblea. Per tant, aquestes persones van guanyar totes les discussions sense que els altres tinguessim ocasió de convéncer a aquestes persones que van delegar el seu vot. Sense que aquestes persones ni tan sols escoltessin les nostres raons.
No sé si legalment això és correcte. Des d'un punt de vista ètic, no tinc cap dubte. Això no és democràcia. Com a mínim no és la que tots hem viscut fins ara. En tot cas, és democràcia delegada. I sincerament, a mi m'han ensenyat que hi ha coses que no es deleguen mai.