funcionari

Sí, sóc funcionari públic. Funcionari de presons, més exactament. I sí, em passo la jornada laboral entre persones que han comès diferents delictes o que són sospitoses d'haver-los comès. I no, no porto cap mena d'arma.
Fins ara no havia parlat clarament de la meva feina als altres. Mai no ho he amagat però tampoc no ho exhibit. Però mai havien passat les coses que han passat les últimes setmanes. Per això, m'he decidit a fer pública la meva feina. Alguns ja sabeu que no només ho he fet en aquest modest bloc. I molts sabeu que no he estat l'únic funcionari de presons que ho ha fet últimament.
Sóc una de les persones a qui molta gent anomena carcellers -fins i tot en la premsa seriosa- i a qui altes persones han titllat de torturadors, fatxes i moltes altres coses. Sóc una de les persones que treballa en una cosa que molts no us plantegeu fer encara que estigueu en el més dur dels aturs.
Jo m'hi sento orgullós de la meva feina. Treballo cada dia amb persones que la societat no vol tenir a la casa del costat ni al carrer del costat. I intento ajudar-los a que puguin tornar a viure algun dia fora de la presó. Sense jutgar-los però tampoc sense entendre'ls. Sé que potser són més dignes d'admiració els metges o els bombers però sempre he pensat que arribaria el dia que es consideraria la meva feina. No només per mi mateix sinó per tots els excel.lents professionals que he conegut i que conec en aquesta feina.
Desgraciadament, aquest dia no només no ha arribat sinó que sento que la societat pensa molt malament de nosaltres. Pensa que no treballem, que som uns privilegiats i que no mereixem el sou que cobrem. I així quan ens han retallat el sou, la sensació que he tingut és que molta gent se n'alegrava. I quan ens han anunciat que ens tornarien a retallar el sou i les condicions de feina fins a unes condicions inassumibles, he tornat a pensar que molta gent es tornava a alegrar.
I així i tot continuem fent la nostra feina el millor que podem. Controlant un pati de 700 interns entre dos o tres treballadors, no cobrant el sou a temps, no tenint l'equip necessari...
El passat dia 31 de desembre, un grup de companys meus treballava tota la nit i passaven la fi de l'any fora de casa. Ells van tenir sort. Uns altres companys eren agredits aquella mateixa tarda per un grup d'interns mentre treballaven.
Sóc funcionari públic, un treballador públic que ha hagut de passar diferents oposicions i proves per poder desenvolupar la feina. Com tots els meus companys. I m'hi sento orgullós.